sábado, 26 de abril de 2008

MEQUINENSA-UN VIATGE "VISCUT" TOT I QUE NO REALITZAT


No sé ni com començar aquest escrit... haig de confessar que és de les poques vegades que m’he quedat sense paraules. Més o menys encertada sempre m’acaba sortint alguna cosa, però avui no és fàcil.

També penso que sóc una persona afortunada perquè sé que tinc bons Amics, però també aquesta vegada, m’heu deixat ben “fora de joc”.

O sigui que no sé pas com me’n sortiré, però el que sí, sé és que no puc quedar-me callada després d’haver rebut tant!...

Tenim un petit “dimoniet” entre nosaltres... crec que més d’una ja us n’heu adonat, és una “Verge Màrtir” que ha fet possible que m’arribés aquest al·lè d’aire..., de companyia..., de comprensió..., d’ànim..., en definitiva, d’Amistat. De la seva mà he compartit aquest viatge i tots els racons que anàveu redescobrint d’una terra tan ben dibuixada pam a pam, per Jesús Moncada i he conegut aquestes persones que us van rebre amb els braços oberts i que gràcies al nostre “dimoniet” m’han fet arribar aquestes paraules i les seves signatures que em sento meves, però que vull compartir amb totes vosaltres, perquè en sou “copropietàries”.

Només us puc dir a totes moltes gràcies, senzillament perquè us les mereixeu!!!

Jossie Casanovas

martes, 22 de abril de 2008

SANT JORDI



















AVUI ÉS UN DIA IMPORTANT!!!
LA DIADA DE SANT JORDI!!!
ELS CARRERS S'OMPLEN DE ROSES, DE LLIBRES I D'IL·LUSIONS.

QUE PASSEU UNA BONA DIADA


Jossie Casanovas

Camí de Sirga - Lliçó 22 - Capítol III

Els records acudien, s’acarnissaven en ella. De sobte va sentir el pes d’un dolor empresonat durant tots aquells anys, que s’havia esforçat per esborrar de la seva memòria, sense haver-ho pogut aconseguir mai. Va estremir-se. Eren les mateixes ombres que l’any 1925 la van obligar a marxar cap a unes terres desconegudes, fredes i esquerpes, on no s’hi va sentir ben acollida sinó tot al contrari, s’hi va trobar com una estrangera que no acabava de trobar el seu lloc. Ho havia deixat tot enrere, fins i tot ella mateixa i sentia com a poc a poc s’anava buidant per dintre. L’únic record que li quedava era el del seu fill que aquell mateix dia havia marxat al front i no n’havia sabut res més. Sempre el recordava al seu costat i es penedia de no haver-li impedit que marxés, però s’aferrava al record per poder sobreviure

Però ara no sentia al costat la presencia del fill, de cop tot va ser diferent. El remolí del temps va trasbalsar-la: va reviure la sensació que li va produir quan per primer cop li va dir mare, el viatge que van fer junts per celebrar unes bones notes a l’escola, les nits de tempesta quan se li apropava amb qualsevol excusa perquè estava mort de por i no ho volia reconèixer....

En aquell moment, ella va saber que ja no el tornaria a veure....

Jossie Casanovas








sábado, 19 de abril de 2008

DINAR - PARTICIPANTS DE "CAMÍ DE SIRGA"


Em vaig "queixar" al nostre "dimoniet Maria-Verge Màrtir" que jo que havia fet tantes fotografies del dinar, no sortia en cap. Aleshores i per fer-me quedar malament... va buscar l'arxiu fotografic i em va fer aquest vídeo. M'ha fet gràcia compartir-lo amb vosaltres perquè és molt simpàtic. Gràcies Maria!!!
Jossie Casanovas

ESCOLA DE NATURA DE MEQUINENSA

Està ubicada en plena depressió de l'Ebre, i la proximitat del Delta l'hi afegeix encara més valor com a extraordinari connector.

Disposa de centenars de metres d'amplària d'aigua, amb nombroses illes i els boscos de ribera més extensos de l’Ebre. Té també una gran varietat de flora estepària, provinent del desert dels Monegres i abundant flora Mediterrània.

Hi conviuen espècies d'ambients ben oposats: ocells (són el grup més destacat), tota mena de rapinyaires, aus dels ambients desèrtics (incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa.) S'afegeixen: rèptils, amfibis i els mamífers amb un extraordinari reguitzell de muricecs (ratpenats), una abundant població de Cérvol i més escadusseres la Llúdriga i la Cabra Salvatge.

El mes de març de l’any 2003 aquesta Escola, va patir un terrible atemptat. Uns vàndals la van destruir totalment i la van omplir de simbologia feixista i espanyolista. Fou el preu de ser els únics en emprar la llengua de manera natural en l'ensenyament. La gent de Mequinensa es va bolcar en aïdar a l'Escola, les organitzacions d'arreu els Països Catalans els van donar suport i els ajuntaments de la ribera de l'Aiguabarreig al Segrià (Seròs, Massalcoreig, Almatret,...) es van oferir per acollir l'Escola de Natura.



Per si us pot interessar, aquesta és la seva adreça:

Escola de Natura i Estació Biològica de l'Aiguabarreig

Mas Moixons
50170 Mequinensa (Baix Cinca)
tel. 974 464435
www.aiguabarreig.cat
eba@aiguabarreig.net

Jossie Casanovas