RESUM FINAL D'UNA PASSEJADA PER "CAMÍ DE SIRGA" I EL SEU "ENTORN"

Anada a Sort-Llessui (Torena) 17 de maig de 2008

Recurs literari

"El matí de tardor, esgarrifat per un preludi de tronada..."
va sentir com se li esquinçava l'ànima i va prendre una decisió que va canviar la seva vida.
Va agafar aquella motxilla vella, la va omplir de records i va fugir de matinada, acaronant les fulles seques que omplien el portal perquè no alertessin ningú. Sabia que si sentia només una paraula o endevinava un gest, fora incapaç de prendre aquella decisió...

Anys més tard va tornar... però tot era diferent...no va reconèixer ni el poble, ni aquells racons que tant presents havien estat en la seva memòria, ni les persones, ni els amics...
Es va convertir en un vell solitari amb un munt d'històries que bullien dintre del seu cap, però que a ningú l'interessava escoltar.


Jossie Casanovas

CAPÍTOL V – “Capítol de la Carlota”

Amb la mirada buida, perduda enllà dels finestrals, semblava la imatge viva de la mort. Tot i que s’esforçava per amagar-ho, transmetia el seu dolor amb una intensitat que envaí la sala.

Un silenci espès omplia tots els espais. Només les seves mans blanques i fràgils com el floc de neu, demanaven una ajuda que mai s’hagués atrevit a demanar amb paraules.

Jossie Csanovas

ELS RECORDS DEL NELSON - Capítol IV ... I ELS MEUS

"... Després de canviar la malmesa, féu una repassada a la nau, s'assegué a la popa i es deixà endur pels records..."

En arribar al poble, vaig voler anar a la casa on tantes bones estones hi havia passat... la vaig trobar vella, bruta i malmesa, però, malgrat tot, la pols no va poder enterrar tants records: el jardí ple de flors que veiem des de la finestra de la cuina, mentre ens menjaven aquells pastissets fets amb el cor d'una àvia feliç de compartir uns temps de la seva vida amb els seus nets... la llar de foc on se'ns havien "socarrimat" algunes torrades..., el bosquet on anàvem a berenar... les cireres i les figues que més d'un cop ens havien explotat a l'estómac..., les olors, els colors, les il·lusions... tot es barrejava en una conjunció perfecta.

Però ara... res d'allò ja no existia, no quedava més que una casa esquinçada pels records i uns sentiments mal dibuixats entre l'ombra de quatre mobles vells



Jossie Casanovas

J.MONCADA - CAMÍ DE SIRGA

"... quan amainava el rampell de fúria, el Nelson es penedia
d'haver maleït els rius..."