miércoles, 14 de mayo de 2008

Recurs literari

"El matí de tardor, esgarrifat per un preludi de tronada..."
va sentir com se li esquinçava l'ànima i va prendre una decisió que va canviar la seva vida.
Va agafar aquella motxilla vella, la va omplir de records i va fugir de matinada, acaronant les fulles seques que omplien el portal perquè no alertessin ningú. Sabia que si sentia només una paraula o endevinava un gest, fora incapaç de prendre aquella decisió...



Anys més tard va tornar... però tot era diferent...no va reconèixer ni el poble, ni aquells racons que tant presents havien estat en la seva memòria, ni les persones, ni els amics...
Es va convertir en un vell solitari amb un munt d'històries que bullien dintre del seu cap, però que a ningú l'interessava escoltar.


Jossie Casanovas

sábado, 10 de mayo de 2008

CAPÍTOL V – “Capítol de la Carlota”

Amb la mirada buida, perduda enllà dels finestrals, semblava la imatge viva de la mort. Tot i que s’esforçava per amagar-ho, transmetia el seu dolor amb una intensitat que envaí la sala.

Un silenci espès omplia tots els espais. Només les seves mans blanques i fràgils com el floc de neu, demanaven una ajuda que mai s’hagués atrevit a demanar amb paraules.

Jossie Csanovas

viernes, 9 de mayo de 2008

ELS RECORDS DEL NELSON - Capítol IV ... I ELS MEUS

"... Després de canviar la malmesa, féu una repassada a la nau, s'assegué a la popa i es deixà endur pels records..."

En arribar al poble, vaig voler anar a la casa on tantes bones estones hi havia passat... la vaig trobar vella, bruta i malmesa, però, malgrat tot, la pols no va poder enterrar tants records: el jardí ple de flors que veiem des de la finestra de la cuina, mentre ens menjaven aquells pastissets fets amb el cor d'una àvia feliç de compartir uns temps de la seva vida amb els seus nets... la llar de foc on se'ns havien "socarrimat" algunes torrades..., el bosquet on anàvem a berenar... les cireres i les figues que més d'un cop ens havien explotat a l'estómac..., les olors, els colors, les il·lusions... tot es barrejava en una conjunció perfecta.

Però ara... res d'allò ja no existia, no quedava més que una casa esquinçada pels records i uns sentiments mal dibuixats entre l'ombra de quatre mobles vells



Jossie Casanovas




sábado, 3 de mayo de 2008

J.MONCADA - CAMÍ DE SIRGA

"... quan amainava el rampell de fúria, el Nelson es penedia
d'haver maleït els rius..."

video

sábado, 26 de abril de 2008

MEQUINENSA-UN VIATGE "VISCUT" TOT I QUE NO REALITZAT


No sé ni com començar aquest escrit... haig de confessar que és de les poques vegades que m’he quedat sense paraules. Més o menys encertada sempre m’acaba sortint alguna cosa, però avui no és fàcil.

També penso que sóc una persona afortunada perquè sé que tinc bons Amics, però també aquesta vegada, m’heu deixat ben “fora de joc”.

O sigui que no sé pas com me’n sortiré, però el que sí, sé és que no puc quedar-me callada després d’haver rebut tant!...

Tenim un petit “dimoniet” entre nosaltres... crec que més d’una ja us n’heu adonat, és una “Verge Màrtir” que ha fet possible que m’arribés aquest al·lè d’aire..., de companyia..., de comprensió..., d’ànim..., en definitiva, d’Amistat. De la seva mà he compartit aquest viatge i tots els racons que anàveu redescobrint d’una terra tan ben dibuixada pam a pam, per Jesús Moncada i he conegut aquestes persones que us van rebre amb els braços oberts i que gràcies al nostre “dimoniet” m’han fet arribar aquestes paraules i les seves signatures que em sento meves, però que vull compartir amb totes vosaltres, perquè en sou “copropietàries”.

Només us puc dir a totes moltes gràcies, senzillament perquè us les mereixeu!!!

Jossie Casanovas